Reciclatge de cotxes: una segona vida després del desballestament

01/11/2021

El 95% de la massa d?un automòbil ha de ser reciclat, segons marca la llei. Aquests són els secrets d'un procés complex i sovint desconegut.

Els coneguts popularment com desguassos es diuen en realitat a Espanya Centres Autoritzats de Tractament (CAT). I n'hi ha 1.300 repartits pel territori nacional, que processen anualment uns 700.000 vehicles per reciclar-los.

 

Des de gener de 2015, la legislació europea obliga a reciclar el 95% de la massa total de cada vehicle fora dús. I és una normativa ambiciosa, perquè un Cotxe modern reuneix al voltant de 60.000 parts (unes 4.000 peces), que alhora poden ser de fins 40 materials diferents, entre ells el metall, el plàstic, els teixits, el cautxú, el vidre i els polímers.

Els materials extrets poden reutilitzar-se a la indústria de l'automòbil, revendre's com a components de segona mà o acabar, entre altres transformacions, convertits en teixits, electrodomèstics, recipients, aïllants i fins i tot terra tou de parcs infantils.

Fase 1: descontaminació

Quan un vehicle arriba a un desballestament, el primer que es fan són les tasques de descontaminació. Però només és el començament d'un procés complex i sovint desconegut. Rafael Pardo, director de l'Associació Espanyola de Desballestament i Reciclatge de l'Automòbil (Aedra), ho resumeix així: “Després de la recepció del vehicle, hi ha un treball administratiu per a controlar-ne l'estat legal i la procedència. Un cop emplenat, es passa a realitzar la descontaminació. I després d'aquesta arriba el especejament dels components, que es deriven després a altres empreses que es dediquen a recuperar els diversos materials (que els conformen) per completar el reciclatge”.

L'objectiu del descontaminat és extreure totes les substàncies que puguin resultar perjudicials per al medi ambient, com els gasos del circuit de l'aire condicionat (afecten la capa d'ozó en alliberar-se a l'atmosfera), el combustible, els olis lubricants, el líquid hidràulic i la bateria, que sol contenir metalls pesants i àcids corrosius. I encara que alguns es poden reutilitzar, la majoria es destrueixen o neutralitzen mitjançant procediments segurs certificats.

Fase 2: l'especejament

Un cop descontaminat, els operaris del CAT procedeixen al desmuntatge del cotxe en si, extraient el motor i la caixa de canvis, les rodes, el capó, els fars i tot allò que, pel seu correcte estat, es pugui reutilitzar al mercat de segona mà. Allò que no sigui aprofitable, es queda aquí.

A les parts extraïbles de la carrosseria (el citat capó, portes, retrovisors, aletes…) se'ls realitza una inspecció visual, encara que al motor, per exemple, ia causa de la seva major complexitat, se li sumen altres protocols com el test de compressió, que serveix per comprovar-ne l'estanquitat i el bon funcionament general.

Els components aprovats són catalogats i emmagatzemats per a la revenda posterior. I tota la resta passa a la següent fase, el xafarrament, per al qual es fan servir dues màquines especialitzades.

Fase 3: fragmentació i premsat

Després de despullar el model del que es pot aprofitar, el vehicle ja s'assembla més a un esquelet de metall. I el seu destí final s?hi acosta. L'estructura bàsica de la carrosseria, i les parts metàl·liques no extretes (una suspensió, per exemple), s'envien a la premsadora, la primera de les grans màquines que intervenen en el procés de reciclatge d‟un automòbil.

Es tracta d'una premsa capaç de convertir un cotxe, o el que en queda, en una galleda de metall d'aproximadament un metre cúbic. I aquests cubs, que recorden les bales de palla dels camps, s'envien a les foses de la indústria metal·lúrgica.

La resta de parts que es van especejar del cotxe passen a la fragmentadora, la segona gran màquina del reciclatge. Un potent dispositiu que tritura i separa en brut els diferents materials per classificar-los. Dins aquest artefacte, les composicions metàl·liques són atretes per imants, que se separen així de la resta d'elements no fèrrics, com l'alumini i el coure. Aquest últim sol concentrar-se als cables, i no és poc: el cablejat d'un cotxe modern suma diversos centenars de metres de llarg i ronda els 10 quilos.

Mentrestant, els altres components viatgen fins a les plantes de postfragmentació, uns gestors especialitzats on es fila més fi (també per la menor mida del que va quedant) a la separació de materials mitjançant aire a pressió, centrifugadores, electrificació i altres tècniques de cribratge per disgregar els diferents materials, com els metalls preciosos (platí) que contenen els catalitzadors.

Fase 4: la reutilització

L'element més senzill de reciclar i aprofitar és l'acer de l'estructura del cotxe. És de molt bona qualitat i passa directament a alimentar les foses (els cubs de metall abans esmentats), d'on sortirà llest per utilitzar-se de nou a la indústria, ja sigui en forma de xapa per construir nous vehicles o de bigues per al sector de la construcció.

Els pneumàtics, per part seva, ofereixen diverses opcions. Si el seu estat ho permet, es recauchuten i es tornen a utilitzar. Si estan danyats, en canvi, es trituren per convertir-se en un granulat amb múltiples aplicacions: des de servir de combustible per a plantes industrials, com cimenteres o siderúrgies, fins a la fabricació de gespa artificial, de mobles, calçat i fins i tot de paviment de carreteres, perquè millora la qualitat del recobriment en barrejar-se amb l'asfalt. Així mateix, i en una de les mutacions més sorprenents, aquest granulat pot acabar també convertit en un terra de seguretat per a parcs infantils, amb efecte amortidor.

Els plàstics i elements tèxtils, per la seva banda, serveixen com base per a la fabricació d'aïllants, utilitzats en edificis, o de tornada a la indústria automobilística, com a panells de recobriment interior i guarnits. I el vidre de les llunes i finestretes es recicla per produir ampolles i recipients alimentaris.

Però la roda també funciona a la inversa i hi ha exemples recents de com la indústria automobilística comença a recuperar materials reciclats provinents d'altres fonts. Audi, per exemple, aprofita el material de les ampolles de plàstic, denominat tereftalat de polietilè (PET), per fabricar un teixit que serveix com tapisseria dels seients i de moqueta per a terra. Amb 45 ampolles de 1,5 litres es pot recobrir un seient, i en aquesta línia el fabricant alemany declara que el seu actual A3 es compon en un 83% de components reciclats.

Renault i Fiat apliquen solucions similars als seus últims models, i Ford també, perquè reutilitza 470 ampolles de plàstic per fabricar estoretes, reciclant anualment un total de 1.200 milions d‟envasos d‟aquest tipus. Per altra banda, aquesta mateixa marca ha signat un acord amb McDonald's per recuperar els residus de cafè generats a la seva cadena de restaurants i, després de barrejar-los amb plàstic, fabricar peces com carcasses de far, que resulten un 20% més lleugeres i generen un menor impacte ecològic.

I què passa amb el reciclatge dels cotxes elèctrics?

La transició energètica de l'automòbil cap a l'electricitat planteja interrogants quant al reciclatge. Actualment, el reciclatge de les bateries convencionals que porten els automòbils de motor tèrmic, considerades un rebuig perillós, està resolt pels tallers i als propis CAT. Transportades en contenidors especials, són triturades, recuperant-se el plom, que és el seu component principal, per fabricar nous acumuladors, mentre que l'electròlit (àcid sulfúric) és neutralitzat o reutilitzat com decapant industrial.

Però les bateries dels nous cotxes elèctrics (microhíbrids, híbrids, híbrids endollables i elèctrics purs) són diferents i, a banda de tenir una mida i un pes radicalment superiors, contenen altres metalls com el liti o el cadmi que hauran de ser reaprofitats.

Per la seva recent implantació i per la seva menor desgast mecànic, els elèctrics encara són lluny del final de la seva vida útil i de la seva futura arribada als centres autoritzats de tractament. Per Javier Arboleda, director tècnic d'Hyundai España, “la vida mitjana de les bateries variarà molt depenent de la qualitat, però sobretot de com s'utilitzi el cotxe i de les recàrregues”.

Diverses marques fixen al 75% o 70% la frontera mínima de rendiment perquè una bateria pugui continuar utilitzant-se en un vehicle. Però “amb certes cures podria durar 10 o 15 anys”, abunda Arbreda. “L'ideal és carregar-les lentament i mantenir-les sempre entre el 20% i el 80%”. Cal evitar arribar als extrems i, sobretot, no esgotar-les del tot”.

Però quan arribi el moment, ja hi ha alternatives previstes. Aquestes bateries que han perdut rendiment i no serveixen per a cotxes poden tenir encara una segona vida com a acumuladors en indústries, parcs eòlics i fins i tot llars. I com assenyala el director tècnic d'Hyundai, “també es podran reacondicionar, canviant els mòduls danyats, i continuar utilitzant-se en automòbils, com es fa ara en reparar un motor de combustió”.

Font: motor.elpais

Descàrrega de Premium WordPress Themes
Descàrrega gratuïta de les millors baixades de WordPress Themes
Baixeu WordPress Themes gratis
Descàrrega gratuïta de temes de WordPress
Curs Udemy de descàrrega gratuïta
descarregueu el microprogramari Samsung
Descàrrega gratuïta de les millors baixades de WordPress Themes
ZG93bmxvYWQgbHluZGEgY291cnNlIGZyZWU =

Nosaltres

Estem especialitzats en el tractament de productes de consum fora d'ús, així com en la gestió integral de residus industrials i en la recuperació de ferralles en general. Cobrir amb garanties les necessitats de subministrament dels nostres clients i prestar serveis de gestió de residus a empreses amb la màxima eficiència en qualsevol punt geogràfic de la Península Ibèrica.

Amèrica Llatina

Espanya