El reciclatge de metalls, una alternativa a la mineria a Espanya

01/03/2022

Ecologistes en Acció adverteix en el seu informe que les actuals polítiques de transició ecològica estan centrades en la substitució tecnològica, en la generació d'electricitat i en la mobilitat, cosa que provoca que la demanda prevista de minerals per a la fabricació d'aquestes tecnologies es multipliqui als propers anys. El Banc Mundial (2021) preveu que la demanda de liti i cobalt augmenti en un 500% entre el 2018 i el 2050 i la de níquel en un 100%. Per al coure es preveu extreure tant en els propers 30 anys com en els 7.000 anteriors

Un informe publicat recentment compara els impactes entre l'extracció i el processament de metalls procedents de la mineria convencional amb els metalls recuperats o secundaris. «Es revela de manera clara com els preus baixos de la mineria oculten els impactes negatius que té aquesta activitat sobre els territoris i les comunitats en què es desenvolupa», explica l'organització.

A la UE, els residus miners ja són la segona principal font de residus. Generen entre el 25% i el 30% del total. A les explotacions de metalls com l'or o la plata, més del 99,9% del que s'extreu acaba convertint-se en residus. Per al cas del coure, la producció d'una tona de metall genera 110 tones de llots i 200 tones d'estèrils de enderroc. Cada any s'extreuen uns 150.000 milions de tones de roques que generen, entre altres residus, 13.000 milions de tones de llots.

Mineria urbana davant de l'extractivisme

El percentatge de la demanda total satisfeta a partir de metalls secundaris, per a elements com el niobi, indi, liti, tantali, beril·li, disprosi, gal·li, hafni i escandi, entre d'altres, és del 0 %, segons reconeixia la Comunicació de la Comissió Europea de setembre de 2020.

La demanda cada vegada més gran de metalls ha provocat l'inici de multitud de projectes miners a tot el món. Aquest augment es justifica per l'obtenció de matèries primeres per a l'electrificació i la descarbonització de la societat, «però rarament es considera com aquesta mateixa extracció primària està generant nous i majors problemes ambientals que se sumen al que es pretén solucionar, la crisi climàtica global» , posa l'informe.

Enfront dels nous projectes de mineria de coure proposats a la Faixa Pirítica Ibèrica -incloent la reobertura de Aznalcóllar-, a Alconchel (Extremadura) oa Toro (Galícia), o els projectes de mineria d'or de Salave(Astúries), de Corcoest (Galícia) o de canyar (Extremadura), la investigació realitzada en aquest informe conclou que «la quantitat a reciclar d'aquests metalls, continguda a l'estoc nacional de bateries, vehicles i aparells elèctrics i electrònics (AEE), supera la demanda estatal prevista per a la fabricació de les tecnologies de transició analitzades, amb un 5.814,3 % al cas del coure i 137,5% en relació amb l'or».

La concentració d'alguns elements en residus tecnològics és molt més elevada que la concentració als jaciments minerals. En el cas d'un telèfon mòbil intel·ligent, l'or es troba 100 vegades més concentrat que a les mines de més llei.

Efectes del reciclatge de metalls

Els efectes positius de l'obtenció de metalls a partir del reciclatge davant de l'obtenció de minerals procedents de l'extracció inclouen la reducció de la pressió minera, amb els problemes ambientals que aquesta implica. Per exemple, reciclant una tona d'acer s'evita l'extracció d'1,4 tones de mineral de ferro i una quantitat similar d'estèrils sense valor econòmic, que es descarten com a residu en enderrocs. En termes d'afectacions hídriques, «l'acer reciclat suposa reduccions a la contaminació de les aigües del 76 % i de consum d'aigua en un 40 %».

D'altra banda, en frenar o impedir la incineració, dipòsit en abocador o abandonament de metalls amb potencial de provocar danys ambientals, «suposa per si mateix una externalitat positiva en termes socials i ambientals».

Polítiques industrials a favor del reciclatge

El document incideix a la necessitat d'una política industrial que estableixi la creació d'empreses públiques i una planificació de futures capacitats de reciclatge. Qüestions com el desassemblatge y separació de components «són molt intensives a la mà d'obra, però fan possible maximitzar la recuperació. Considerant tot just el valor en metalls preciosos (or, plata, coure, platí, pal·ladi, ruteni, rodi, iridi i osmi) i materials crítics (cobalt, pal·ladi, indi, germani, bismut i antimoni) continguts en els RAEE generats el 2019, la seva extracció secundària generaria 50.000 milions d?euros».

Per aquest motiu, sosté que «és important el desenvolupament de mesures com ara condicionar l'extracció primària de metalls a la recuperació secundària o l'impuls de solucions innovadores de recuperació de metalls».

Impuls per al canvi

No hi ha temps per perdre suggereix l'informe, ja que les dècades que resten «són fonamentals per dur a terme una transició ecològica que transformi estructuralment les nostres societats». I aquesta transició va més enllà d'una simple substitució tecnològica. «Una gran quantitat d'aquests minerals ja arriba a les vies oficials de gestió i tractament de residus». Per això, es planteja un impuls que permeti sistematitzar-ne el reciclatge i aprofitament.

Font: Diari 16


Nosaltres

Estem especialitzats en el tractament de productes de consum fora d'ús, així com en la gestió integral de residus industrials i en la recuperació de ferralles en general. Cobrir amb garanties les necessitats de subministrament dels nostres clients i prestar serveis de gestió de residus a empreses amb la màxima eficiència en qualsevol punt geogràfic de la Península Ibèrica.

Amèrica Llatina

Espanya